Un copa acabada l'aulABP ens vàrem proposar de donar-la a conèixer de totes les maneres que tinguéssim al nostre abast. En totes les ocasions que ens han demanat la nostra participació ho hem fet encantats. Sempre és un plaer enorme el fet de poder compartir amb els teus companys de professió experiències i enriquir-nos mútuament.
Aquest cop fins i tot vàrem tenir la determinació de presentar-nos a un concurs que sempre ha estat un referent a nivell d'ensenyament a Catalunya: Premis Baldiri Reixac de la Fundació Lluís Carulla.
Avui ens han fet arribar el veredicte del jurat on no hi hem estat escollits. De totes maneres, i tal com s'esmenta en el títol de l'article, ha estat realment una dolça derrota. Ningú vol perdre mai però realment ningú hi perd mai del tot. El fet de participar-hi ens va servir per fer una rellegida de tota la documentació, recopilar informació nova i sobretot reflexionar sobre el procés de renovació metodològica i didàctica que aquesta aula en ha comportat.
El repte de presentar-nos fou majúscul i ara en queda la satisfacció d'haver-hi participat. Com sempre cal fer en un concurs és felicitar als guanyadors. Nosaltres creiem que teníem un bon argument però ara, i amb el veredicte a la ma veiem a que Catalunya hi ha una empenta a nivell d'ensenyament envejable i d'altíssima qualitat, que segur ens augura un futur brillant a nivell de país. Felicitats a tots el guanyadors.
Ara només ens queda buscar altres megàfons per tal de donar a conèixer l'aulABP i fer que en un futur no massa llunyà aules com aquestes deixin de ser l'excepció per convertir-se en la norma. En aquell moment haurem aconseguit posar la tecnologia al servei de la metodologia.
