.

.

dimarts, 17 de novembre del 2026

Un mes a l’aulABP: aprendre, observar i compartir


Fa trenta anys que dono classes. I, segurament, fa més de vint-i-cinc que vaig fer classe a la Judit, companya professora que ara està cursant el màster de secundària a la UNIR. En aquella època, l’alumnat deia que necessitava un ordinador per treballar. I, és clar, no només per treballar. Sovint posava com a excusa que el necessitava per a les meves classes, però ja feiem els primers passos en el que ha estat la base del meu recorregut com a professor.

Treballàvem amb HotPotatoes i, amb Dreamweaver, elaboràvem pàgines web per posar-hi preguntes, activitats i materials per estudiar i revisar. Lluny estaven els Moodle, els Chromebooks, Google i totes aquelles eines que, avui, sense les quals em seria molt difícil fer classe com les entenc jo.

Amb el temps, però, he entès que la tecnologia no és la finalitat. És un suport per crear condicions perquè l’alumnat participi, col·labori, es faci preguntes, comprovi idees i construeixi el seu propi aprenentatge.

A l’aulABP, l’aula s’organitza per treballar en grup, compartir dubtes, resoldre problemes i aprendre dels errors. El Moodle fa visibles les tasques i els criteris d’avaluació; les rúbriques ajuden l’alumnat a saber què s’espera d’ell, a autoavaluar-se i a identificar com pot millorar. I, més recentment, la intel·ligència artificial s’ha incorporat com una eina per guiar el raonament: no per demanar una resposta acabada, sinó per formular preguntes, contrastar propostes, verificar resultats i construir solucions.

Com deia al principi de l'escrit, durant els darrers dies he tingut la sort d’acompanyar la Judit en el seu període de pràctiques del màster de formació del professorat de la UNIR. Ha pogut observar de prop aquesta manera de treballar, així com l’evolució de la metodologia, de les eines i de la meva manera de fer classe.

I, de vegades, m’ha dit: "Hi ha frases que encara les recordo igual que quan era alumna." Serà bo o dolent? Més enllà de la resposta, el que més m’ha agradat ha estat compartir amb ella una mirada sobre l’aula, l’aprenentatge i les maneres de fer que han anat canviant amb el temps. La Judit arriba amb una experiència docent sòlida i una sensibilitat especial per l’aprenentatge actiu, la col·laboració i l’autonomia de l’alumnat.

He demanat a la Judit que expliqui la seva experiència amb les seves pròpies paraules. A continuació, podeu llegir el seu relat d’un mes a l’aulABP.

La mirada de la Judit

Durant tot el mes d’octubre he fet les pràctiques del màster de formació del professorat al Departament de Tecnologia de l’IES Josep Vallverdú. Solans, el meu tutor, m’ha acollit a l’aulABP i m’ha permès conèixer de prop una manera de treballar que m’és familiar i que, alhora, m’ha aportat nous aprenentatges.

Fa deu anys que soc professora a l’escola Montessori de Göttingen. Al llarg d’aquest temps, he après a valorar un aprenentatge actiu, en què l’alumnat aprèn fent, els uns dels altres i també dels propis errors. A l’aulABP he retrobat aquesta manera de treballar, alhora que he descobert noves idees i maneres de fer. Per això, m’hi he sentit còmoda des del primer moment, i l’experiència m’ha fet gaudir de valent.

He pogut conèixer diferents cursos i matèries, des de la robòtica de 3r d’ESO —d’on m’enduc una idea i un treball de l’alumnat que espero que serveixin d’inspiració als meus alumnes d’Alemanya— fins a la Digitalització de 4t d’ESO, on l’alumnat s’ha endinsat en el món de la IA i les xarxes socials, i la Tecnologia Industrial de 1r i 2n de batxillerat. M’enduc moltes idees sobre el treball cooperatiu i col·laboratiu, l’ús de la intel·ligència artificial i, sobretot, una bona dosi de bon humor.

Vull destacar l’ús del Moodle a tot el Departament de Tecnologia. Les rúbriques fan que l’alumnat conegui en tot moment els criteris d’avaluació i ajuden a fer transparent el procés. També permeten que l’alumnat s’autoavaluï i valori els seus propis projectes: no només sap què ha de fer, sinó també què s’espera d’ell i com pot millorar.

A batxillerat, he vist de prop la intensitat de la preparació per a les PAU. Es treballa amb exigència, però també s’hi incorporen metodologies col·laboratives, com ara la resolució conjunta de problemes de les PAU. En aquestes sessions, els alumnes que ja dominen una estratègia de resolució es converteixen en experts i l’expliquen als companys. Compartir el que saps i explicar-ho als altres és l’esglaó més important de l’aprenentatge.

També he après de Solans una manera d’incorporar la intel·ligència artificial a la resolució de problemes. Ha preparat un prompt perquè l’alumnat hagi de guiar la IA pas a pas, en lloc de deixar que sigui ella qui resolgui el problema de cap a cap. Així, els estudiants han de pensar, prendre decisions i participar activament en la resolució, en comptes de limitar-se a rebre una resposta feta. Fins i tot ho han posat a prova en un examen. Encara cal pràctica, però aquesta experiència m’ha donat una visió molt interessant de com es pot fer servir la IA a les aules per afavorir l’aprenentatge.

Les taules de l’aula s’organitzen en grups, de manera que la conversa i la col·laboració formen part del treball quotidià. La distribució dels llocs també es pot ajustar segons les necessitats i el funcionament del grup. Perquè, com dic sovint, una aula que treballa bé no és necessàriament una aula en silenci absolut. De vegades, un murmuri constant és el senyal que l’alumnat està treballant i s’hi implica. Com en un rusc d’abelles, cada membre de la comunitat contribueix a un objectiu compartit i es comunica amb els altres per avançar-hi.

També he pogut conèixer altres espais i maneres de treballar del departament. Amb la Tere, he participat en classes de 4t d’ESO en què l’alumnat duu a terme projectes sostenibles molt interessants, com ara el disseny d’una tiny house. També he conegut la feina de l’Oriol, la Lídia i l’Òscar, que treballen amb diferents cursos de l’ESO, i l’aula de fabricació digital que lidera la Maragda. Ha estat una bona oportunitat per veure la varietat de propostes que conviuen dins del mateix departament i com els diferents espais poden obrir noves possibilitats d’aprenentatge.

Marxo d’aquestes pràctiques amb moltes idees, però també amb la sensació d’haver estat molt ben acollida. Ha estat un mes intens i enriquidor, ple d’aprenentatges, converses i moments compartits. Gràcies a tot el Departament de Tecnologia, i especialment al meu tutor, per haver-me obert les portes de l’aulABP.

Per acabar

Gràcies, Judit, per compartir aquest mes amb nosaltres i per mirar l’aulABP amb una mirada tan generosa, atenta i crítica.

Les teves observacions ens recorden que l’aula és un espai viu, en constant aprenentatge. I que, de tant en tant, tornar a trobar una antiga alumna convertida en professora és una manera molt especial de veure què ha canviat, què ha perdurat i què encara podem millorar.


Nota de publicació: el text de la Judit és íntegrament seu; només he fet algunes variacions mínimes de redacció, concordança i format per adaptar-lo a la publicació al blog.