La paradoxa de BETT

Visitar aquesta fira no et deixa mai indiferent. Després de només dos dies anant amunt i avall per aquesta immensitat d'avantguarda educativa i d'escoltar tantes xerrades com ha estat possible, tinc la sensació de que alguna cosa no entenc, o potser sí.

D'entrada voldria fer un aclariment ja que el fet de ser professor de tecnologia i utilitzar molt aquest concepte en aquest article pot portar a confusió. A BETT tecnologia no fa referència a la nostra estimada matèria, bàsicament perquè en cap altre país europeu tenen la sort de tenir-la com a tal, sinó que fa referència a totes les eines tecnològiques que permeten «processar» més i millor la informació, ja sigui per part de l'alumnat, el professorat o el centre. Fet aquest necessari aclariment ja podem començar a caminar per la fira.

Passejant pel saló, tot un seguit d'imatges et colpegen i et fan reflexionar sobre el que passa a casa nostra i el que passarà en un futur proper, segur! Aquest any s'han multiplicat els stands que ofereixen solucions a l'emmagatzemament i càrrega de tauletes i ordinadors, però ... La gestió de la informació obtinguda durant el procés d'aprenentatge de l'alumnat utilitzant la tecnologia, és una de les altres ofertes principals, però... Mostrar a temps real quines competències ha assolit l'alumnat i com pot reaccionar per assolir aquelles que encara no ha superat, també està resolt per molt programari al servei de l'ensenyament, però,... La impressió de documents de forma centralitzada, estalviant despeses i augmentat eficiència també està resolta, però ... La monitorització dels centres, de l'alumnat, del professorat, de la vida acadèmica està totalment resolta per molts proveïdors de serveis, però... Projectors que estan preparats per rebre informació des de qualsevol dispositiu present a l'aula, substitueixen als antics que únicament rebien informació d'un ordinador, però ... Plataformes que integren tots els serveis necessaris per un centre educatiu són cada cop més populars i visibles, però ... La gestió de continguts lligats clarament al currículum, malauradament el britànic, t'agafen de la mà i et fan dentetes, però... La possibilitat real de fer un ensenyament personalitzat utilitzant la tecnologia és present en la majoria de solucions proposades, però ... El mobiliari funcional, que aquest any ha tornat amb molta força, i que permet connectar qualsevol dispositiu, reorganitzar l'espai en funció de la metodologia a utilitzar és del tot visible, però... I parlant de metodologia, els conceptes de flipped classroon, blended learning, STEM, aprenentatge autònom, gamificació, ABP, MOOCs (pel professorat) no sorprenen a ningú i s'utilitzen de la mateixa manera que es parla d'alumnat i professorat, però... La programació, vista com una manera de solucionar problemes d'una forma metòdica i estructurada, i la introducció de la robòtica com a element visible d'aquest canvi ens mostra un camí però, ... La migració de molt «software» cap al núvol amb la possibilitat de poder accedir-hi des de qualsevol dispositiu és un procés que sembla irreversible, però ... Hi ha continguts de totes les matèries enfocats a facilitar/eliminar la tasca de creació de material al professorat, dels qual es pot triar i remenar per escollir el que més s'adequa al nostre centre, alumnat o forma de treballar, però ... Ja ningú es casa amb cap dispositiu i tots el proveïdors de continguts i serveis van cap al web, on són accessibles amb multiplataformes i multidispositius, però... La tecnologia que permet al professorat fer un seguiment personalitzat per cada alumne i cada competència, fent de l'avaluació una eina clau en el procés d'aprenentatge de l'alumnat, està ja disponible de forma generalitzada, però ...

La pregunta que espero haureu ja respost és, PERÒ...: «on són els dispositius que han de crear i mostrar tota aquesta informació?» Els ordinadors, chromebooks, mòbils o tablets, des del punt de vista de BETT estan, de totes, totes, a les aules. Res del que avui hi ha en aquesta fira té sentit si l'alumnat no té a la seva disposició un dispositiu: el necessita, el necessitem. BETT no es preocupa de si són del centre o del propi alumnat, BETT té clar que hi són ja que sense ells no hi ha manera d'ensenyar i aprendre avui en dia. No s'entén un aprenentatge basat en l'alumnat, metodològicament actual, tecnològicament suportat, digitalment monitoritizat i enfocat més enllà de l'etapa educativa formal de l'alumnat sense aquesta eina. Els ordinadors, o similar, per BETT, són molt tant o més importants que els continguts ja que sense ells no hi ha manera d'assolir-los. Parlant de continguts, no tinc gens clar que estiguin al centre del debat educatiu actual. Estic més d'acord en que l'alumne, i parlaria en singular, s'ha posat al centre de l'ensenyament i tota la tecnologia actual està facilitant el camí cap a l'educació personalitzada, centrada en la creativitat i la col·laboració. Per acabar aquesta reflexió voldria posar-hi una frase que he escoltat avui mateix: creativitat col·laborativa. Aquest és l'objectiu i la tecnologia és el camí, però ... necessitem ordinadors per augmentar l'eficiència de tot plegat!
I llavors, què?  En aquest article, també fet inspirat en la fira hi ha una il·lusió de com podem fer el camí.

BETT 2014 avalua l'aulABP.

Quina seria l'aula perfecta o millor dit, quin seria el perfecte entorn d'aprenentatge? Amb aquesta idea en ment els dos professors responsables i principals usuaris de l'aulABP vàrem anar a BETT 2014, fira que es ve celebrant a Londres els darrers 30 anys. L'any passat vàrem anar-hi amb una aula construïda però sense conèixer-ne massa el resultats. No teníem encara cap experiència de com funcionaria ni com aconseguiríem treballar-hi amb l'alumnat per tal d'incidir positivament en el seu aprenentatge. Ara, encaràvem aquesta nova edició amb una aulABP que ha demostrat poder complir amb totes les expectatives i reptes plantejats en un principi. De totes maneres el camí a les ra, amb totes les expectatives i reptes plantejats en un principi. De totes maneres manca molt camí a recórrer fins què l'aulABP esdevingui un dels embrions del canvi metodològic en l'aprenentatge. Hem pogut parlar amb empreses que es dediquen al disseny i fabricació de mobiliari per a les aules i totes elles tenen clar que la mobilitat de l'alumnat i la convertibilitat de l'aula han de ser factors determinants en el disseny. Tothom té clar, al igual que nosaltres, que si l'alumnat està actiu dins l’aula, si participa, si es pot moure llavors els resultats milloren ja que la seva actitud també ho fa. Quan ens disposàvem a entrar al BET ARENA, auditori principal de l’exposició, ens va cridar l’atenció tot un seguit de "graffitis". D’entrada ens van fer somriure, desprès pensar i finalment reflexionar. Un escrit en un panel et reptava a deixar la teva frase, cita, dibuix o qualsevol altra aportació que sintetitzés segons tu l’educació actual i/o futura. Si la proposta era acceptada la feien pública en el mur. Nosaltres arribàvem amb la premissa molt clara de que l’activitat millora l’aprenentatge. Amb aquest punt de partida i aprofitant que estàvem a Londres vàrem "tunejar" una expressió molt d'actualitat resultant: KEEP ACTIVE & LEARN BETTER. 

La nostra sorpresa fou majúscula quan, en sortir de la ponència sobre entorns d’aprenentatge reals, la vàrem veure pintada entre aquelles reflexions que ens havien fet pensar una estona abans i on, cadascuna d’elles podria ser el punt de partida d’uns debats molt enriquidors en qualsevol claustre de professorat. Quin bon començament, ... i fins i tot algú hi feia fotografies! De totes maneres la nostra intenció era, i segueix sent, millorar, i per fer-ho cal estar al lloc adequat i aprendre dels qui en saben. Aquest cop, dins de l'auditori Steelcase, empresa líder en el sector del mobiliari funcional per a les aules van fer una presentació de com són els seus espais d'aprenentatge i quins són els ítems que cal tenir en compte en el moment de dissenyar o avaluar un entorn d'aprenentatge. Per ells l'entorn d'aprenentatge perfecte seria aquell que reunís de forma intrínseca aquestes quatre característiques:

• múltiples estils d'aprenentatge

• diferents configuracions d'aula

• fàcil i ràpida transició entre les configuracions d'aula 

• persistència de la informació

De manera més pautada proposaven un seguit d’ítems que portaven a assolir aquest objectiu. A partir dels punts que van enumerar nosaltres vàrem fer una autoavaluació de l'aulABP. Puntuant cada element sobre 10 el resultat ha estat el següent:

1. disseny perquè no hi hagi cap punt amb mala visibilitat (7/10) 

2. disseny per facilitar un intercanvi dinàmic d’informació (9/10) 

3. disseny per tutoratge personal (9/10) 

4. disseny on sigui fàcil crear temporalment el seu propi espai personal a l’alumnat (6/10) 

5. disseny fàcilment adaptable a diferents estils d'ensenyament i aprenentatge durant la mateixa classe (10/10) 

6. disseny per espais que diguin, "tu pots fer coses diferents aquí" (10/10) 

7. disseny per facilitar l'aprenentatge més enllà de la classe (no aplicable ja que es tracta d’espais comuns com ara passadissos, cafeteries, halls, etc) 

Total 51 punts sobre 60 possibles. Realment aquesta puntuació ens va deixar molt satisfets ja que els entorns dissenyats i creats per aquesta empresa no tenen com a factors limitadors dos que han marcat clarament l'aulABP des d'un principi i que són el pressupost i la superfície disponible. Sembla clar que la feina feta fins ara porta a l'aulABP a ser capdavantera en aquests tipus de moderns, actuals i novedosos entorns d’aprenentatge. I ara què? Doncs si tenim clar que l'alumnat aprèn més i millor treballant per projectes, ara hem de passar a una nova fase del projecte que ens ha de portar a una millor aulABP on els aspectes millorables es puguin solucionar. Si hem arribat fins aquí, segur que aviat podrem disposar de més aules com aquesta al nostre centre i esperem que també en altres centres. El futur de l’aprenentatge competencial anirà lligat a espais com aquests i nosaltres farem tot el possible perquè així sigui. Per acabar i resumir aquesta visita a BETT 2014 podríem dir que ens sentim satisfets, contents i amb moltes ganes de millorar i difondre la idea.

De Les Borges a Londres amb l'aulABP.

El dijous 31 de gener vaig arribar a BETT juntament amb la Tere Viscasillas, l'altra professora responsable de l'aulABP. Al llarg dels darrers mesos he tingut l'oportunitat d'assistir, i participar, als esdeveniments educatius més importants d'Espanya: EDUCARED (Madrid, desembre 2011) i EXPODIDÀCTICA  (Barcelona, març 2012); però cal dir que res no és comparable amb allò vist i viscut a BETT (Londres, gener 2013).

El motiu que ens ha portat a aquest esdeveniment ha estat, d’una banda, comprovar si la direcció iniciada amb la creació de l'aulABP era encertada i, d’altra banda, esbrinar quines són les noves tendències educatives per tal de millorar-la. Fou aquesta, la raó principal per la qual la casa PROMETHEAN ens hi va convidar. Al cap de tres dies d'immersió en aquest món capdavanter, ja en podíem treure moltes conclusions i la majoria apunten totalment cap a la línia traçada per l'aulABP.

La primera conclusió que n'hem extret és que la tecnologia ha arribat a les aules de les escoles i els instituts per no sortir-ne mai més. I no només això: és evident que la tecnologia ha entrat a les aules per canviar-les i canviar totalment la manera de fer les classes; és a dir, la metodologia d'ensenyar i sobretot d'aprendre. Quin sentit té avui en dia fer les classes com es feien abans de l'entrada a l'aula d'eines que actualment permeten, i gairebé encaminen, al treball col·laboratiu? Quin sentit té preparar alumnes fent-los estudiar d'una manera molt diferent del món on els tocarà treballar? Quin sentit té avui en dia transmetre'ls unidireccionalment tanta informació i no ensenyar-los a processar-la per crear-ne de nova? Doncs en aquesta fira vam veure algunes solucions o tendències novedoses. En aquests àmbits ja ningú es planteja si és bo o no de treballar mitjançant un entorn d'aprenentatge: simplement NO és possible fer-ho de cap altra manera. Hi ha professorat que ara comença a veure’n l’aplicació, benvinguts tots, però ja toca pujar el següent esglaó. Els diferents fabricants de solucions tecnològiques per a l'educació han presentat les seves novetats: PDI's més grans, amb més alumnes que hi poden treballar simultàniament, amb més resolució, amb més aplicacions amb més.... però en molts casos només això i res més. Aquesta aportació de les empreses no m'ha sorprès gens ni mica. És el seu negoci i segur que ens ajudaran en la nostra tasca diària a l'aula. La pissarra digital forma part de l'aula actual com en va formar la pissarra de guix les darreres dècades però el que ens ha de preocupar avui no és tenir-la sinó fer-la servir i com fer-la servir. Altres expositors s'han especialitzat en els continguts a mostrar en aquestes PDI's de darrera generació. Sense cap mena de dubte és impressionant tot el ventall de recursos que posen al nostre abast. Com sempre però, no tots encaixen en els pressupostos tan ajustats dels nostres centres. Ara es poden trobar aplicacions per simular i visualitzar conceptes i fer que l'alumnat els assoleixi d'una forma molt més fàcil. Les pantalles 3D permeten pràcticament "entrar" dins dels conceptes. Simuladors de tota mena obren, juntament amb les PDI's, una interactivitat impensable fa uns anys. Aquest camp, tot i ser espectacular, tampoc ens ha d'impressionar.

Doncs què hi ha més? Sembla que amb tot l'esmentat fins ara ja tanquem el cercle i, en canvi, l'alumnat hauria de poder aprendre molt millor. El quid de la qüestió, aquella peça que falta per fer moure aquest engranatge que és que l'alumne aprengui de forma diferent i actual, no està en la tecnologia només. No n'hi ha prou de tenir una gespa perfecta i una pilota òptima per jugar bé a futbol, oi que no? Llavors què li falta a tot plegat? Aquesta resposta també s'ha apuntat a la fira, però no als estands, sinó a les conferències fetes per experts i per professorat pioner en diversos aspectes. No cal ser un expert per adonar-se que cal afegir-hi un tercer factor: la metodologia. Seria la tàctica a utilitzar en el nostre partit de futbol. Si tots els jugadors són baixets doncs passem-los la pilota als peus. Si volem que els alumnes creïn el seu coneixement, doncs proposem-los reptes. Fem que hagin de ser el centre del seu procés d'aprenentatge. Centrem-nos en fer-los aprendre en lloc de centrar-nos en ensenyar-los.

Ara, finalment, estem a punt d'arribar a la idea que hi ha al darrere de l'aulABP. Donem per suposat que tenim un entorn virtual d'aprenentatge i que tant l’alumnat com el professorat en fan ús. Tenim pissarres digitals a l'aula així con altres eines: pantalles de TV, altaveus, sistemes de votació. L'alumnat té el seu propi ordinador portàtil, Chromebook, tablet, smartphone, el que es coneix com BYOD (bring your own device). Ara, si hi incloem el treball per projectes o ABP, ja tenim gairebé tot el que els experts recomanen per aprendre al segle XXI. Resulta que és ara quan, amagats a la fira, brillen uns quants, pocs, diamants. Són tres empreses que es dediquen a crear el que s'anomenen espais d'aprenentatge. Voldria dir que ara per ara els seus estands no són els més visitats, ni de bon tros! M'atreviria a dir que en pocs anys el nombre d'estands dedicats a aquest aspecte seran molts més i que el seu impacte en l'educació ha de ser grandíssim. Aquest és l'element bàsic de l'aulABP. En la nostra aula l'espai s'ha pensat per facilitar el treball a l'alumnat. Res de tot el que s'ha comentat aquí es pot dur a terme de forma eficaç en una aula on les taules estan en quadrícula; la pissarra, al davant de la classe i el professorat és el centre d'ella. Ha estat realment una sorpresa molt agradable veure que una idea s'ha convertit en realitat i que en aquesta fira els experts, tots, tots sense excepció apuntem, com a quart element per aprendre al segle XXI, l'espai. És molt gran el reforç que hem rebut en veure que la línia encetada va en la bona direcció. Poder experimentar aquesta aula ens permetrà fer, de nou, un pas endavant cap al que es considera que ha de ser la nostra tasca dins de la societat actual. Per acabar el símil futbolístic, ara hem d’afegir que l’entrenador no juga sinó que assigna els rols i marca els objectius i, finalment, que el partit no es juga dins d’un camp de presseguers plantats en línia sinó que es juga al Camp Nou. D’aquesta manera tot sembla més fàcil i més lògic, o no?